Menu
Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al•lèrgens. Els al·lèrgens es poden trobar en els aliments elaborats com a resultat de la utilització d’algun ingredient amb capacitat al•lergènica o d’additius alimentaris i/o altres coadjuvants tecnològics que… veure detalls
El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l’espelta, l’ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el… veure detalls
Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls
Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són… veure detalls
Bacil anaerobi Gram positiu, que forma espores altament resistents i produeix una neurotoxina molt potent. Pot sobreviure en aliments per l’absència d’oxigen i poca acidesa. El microorganisme i les seves espores estan àmpliament distribuïts en la naturalesa com a sòls, aigües estancades, vegetals en descomposició; tracte intestinal de mamífers, crancs i mol·luscs bivalves. La temperatura… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls
Són bacteris Gram negatius, tipus enterobacteria. Habiten normalment l’intestí prim de l’home i dels animals. El grup de Escherichia coli verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’E. coli productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per Shigella dysenteriae tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC… veure detalls
Listeria monocytogenes és un bacil curt, grampositiu, no esporulat i mòbil gràcies a la presència de flagels. Les seves condicions òptimes de creixement es troben entre temperatures de 30 °C a 37 °C però, sorprenentment, es pot multiplicar en un ampli rang de temperatures que va des de -2 °C fins a 45 °C, la qual… veure detalls
La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls
Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com Escherichia coli i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae) produeixen l’enterotoxina Shiga,… veure detalls
És un bacteri tipus coc, Gram positiu, immòbil, anaerobi facultatiu, produeix fermentació làctica, catalasa i coagulasa positiva. Microscòpicament, S. aureus s’agrupa en parelles o agrupats. Les característiques de creixement són: interval de temperatura entre 6-48°C i òptim entre 35°C-41°C, pH entre 4-10 i òptim entre 6-7, aw igual o superior a 0,83. La producció de toxina és… veure detalls
Els agents causants de la triquinel•losi (o triquinosi) són diverses espècies de nematodes del gènere Trichinella que en estadi larvari s’enquisten al teixit muscular dels mamífers susceptibles. La triquina és un paràsit tissular microscòpic, cilíndric.. Els mamífers són els hostes més importants per al gènere Trichinella. Es localitzen fonamentalment en els músculs estriats de més… veure detalls
El VHE és un virus sense embolcall amb una càpsida icosaèdrica de 27 a 34 nm de diàmetre, que conté un ARN de polaritat positiva de 7,2 kb, i que representa el prototip del gènere Hepevirus dins de la família creada recentment Hepeviridae. Té una diversitat genètica considerable: s’han identificat quatre genotips en mamífers (genotips… veure detalls
Bacil Gram negatiu de la família Enterobacteriaceae, aerobi facultatiu. L’envasatge al buit i algunes atmosferes modificades (100 % N2 o mescles de CO2/N2) poden alentir o inhibir el creixement, particularment a temperatures per sota de 4°C 13. El rang de temperatura de creixement és de 0 a 44°C. La temperatura òptima de creixement és de 28°C-29°C. Rang de… veure detalls
La 2-isopropiltioxantona (ITX) / CAS núm. 5495-84-1 és un component de les tintes per a impressió del material d’embalatge d’aliments envasats (ref.1). La ITX no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls
Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la… veure detalls
El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes… veure detalls
Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica…. veure detalls
Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica…. veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials… veure detalls
Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup que conté més de 100 substàncies químiques lipòfiles, formades durant la combustió incompleta de matèria orgànica com el carbó, petroli, gasolina i escombraries, així com altres substàncies orgàniques (carn preparada a la graella, etc). Els HAPs es troben generalment com una barreja de dos o més d’aquests… veure detalls
Totes les substàncies farmacològicament actives, expressades en mg/kg o µg/kg sobre la base del pes en fresc, ja siguin substàncies actives, excipients o productes de degradació, i els seus metabòlits que romanguin en els aliments obtinguts a partir d’animals (ref.1). Qualsevol substància farmacològicament activa destinada a utilitzar-se en la Unió Europea en medicaments veterinaris que… veure detalls
El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn… veure detalls
Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el… veure detalls
Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els… veure detalls
La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per Penicillium i Aspergillus. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO2 i O2 de l’aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per P. expansumsón: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17 °C en poma. No… veure detalls
El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a… veure detalls
Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).
