Menu
Bacils grampositius, anaerobis estrictes, formadors d’espores. És possible aïllar-lo del sòl i el tracte intestinal de les persones. Les espores d’aquest bacil són capaces de sobreviure mesos i fins i tot anys al medi ambient (ref.1, 3). La dosi infectiva depèn de la susceptibilitat i estat de salut de cada persona ja que C. difficile… veure detalls
És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de Clostridium perfringensestà en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores… veure detalls
Els colorants Sudan són una família de colorants sintètics que contenen un grup azo(−N = N−), que normalment s’utilitzen per tenyir plàstics i altres materials sintètics. Des de 2002, s’han detectat quatre d’aquests tipus de colorants en alguns productes alimentaris, el Sudan I, II, III i el Sudan IV (o vermell escarlata). Cap d’aquests colorants… veure detalls
Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica…. veure detalls
El deoxinivalenol (DON) és una micotoxina que s’engloba dins dels tricotecens i està produïda principalment per Fusarium graminearums, F. culmorum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el blat i el panís. El DON és un compost força estable, tant durant l’emmagatzematge dels aliments com… veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls
L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials… veure detalls
Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup que conté més de 100 substàncies químiques lipòfiles, formades durant la combustió incompleta de matèria orgànica com el carbó, petroli, gasolina i escombraries, així com altres substàncies orgàniques (carn preparada a la graella, etc). Els HAPs es troben generalment com una barreja de dos o més d’aquests… veure detalls
La lactosa, és un sucre disacàrid natural que en hidrolitzar-se es converteix en dos monosacàrids, glucosa i galactosa. És el sucre predominant de la llet dels mamífers. La intolerància a la lactosa es presenta quan l’organisme no produeix suficient enzim lactasa en l’intestí prim per digerir tota la lactosa consumida en la llet (ref.1, 2)…. veure detalls
El RASFF en va notificar 100 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Quantitats elevades d’àcid erúcic.
– Contaminants (benzo[a]pirè, 3-MCPD).
– Colorant prohibit Sudan.
– Salmonella.
– Al•lèrgens no declarats.
– Quantitats elevades de capsaicinoides en bitxo.
– Histamina en salsa a base d’anxova.
– Cossos estranys.
– Quantitats elevades d’additius autoritzats (àcid benzoic, àcid sòrbic, sulfits).
– Toxina botulínica.
– Aflatoxines B1 en salses a base de cacauet.
