Menu
Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al•lèrgens. Els al·lèrgens es poden trobar en els aliments elaborats com a resultat de la utilització d’algun ingredient amb capacitat al•lergènica o d’additius alimentaris i/o altres coadjuvants tecnològics que… veure detalls
La lactosa, és un sucre disacàrid natural que en hidrolitzar-se es converteix en dos monosacàrids, glucosa i galactosa. És el sucre predominant de la llet dels mamífers. La intolerància a la lactosa es presenta quan l’organisme no produeix suficient enzim lactasa en l’intestí prim per digerir tota la lactosa consumida en la llet (ref.1, 2)…. veure detalls
El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l’espelta, l’ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el… veure detalls
El gènere Aeromonas spp. pertany a la família Aeromonadaceae (anteriorment classificat dins de Vibrionaceae) i està format per bacils gramnegatius, anaerobis facultatius i no esporulats. Dins del gènere d’Aeromonas spp. s’inclouen bactèries psicròfiles immòbils com A. salmonicida, i bactèries mesòfiles mòbils com A. hydrophila, A. caviae, A. veronii subsp. sobria, A. jandaei, A. veronii subsp. veronii i A. schubertii, les quals són considerades de risc per a la salut humana…. veure detalls
Les larves d’algunes espècies de nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae poden infectar les persones en ingerir peixos o cefalòpodes (com el calamar, el polp i la sèpia) crus o poc cuinats. Aquestes espècies comprenen Anisakis simplex (cuc de l’areng), Pseudoterranova decipiens, Contracaecum spp. i Hysterothylacium spp. Aquestes espècies de paràsits poden causar una… veure detalls
Bacillus cereus és un bacteri grampositiu, aerobi facultatiu que forma espores. Les espores de B. cereus estan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl, la vegetació i una gran varietat d’aliments. Pertany a la família dels Bacillaceae, que durant molt de temps s’han considerat espècies diferents però que, segons els experiments d’hibridació… veure detalls
Els bacteris del gènere Brucella spp. són coccobacils immòbils gramnegatius, aerobis estrictes, intracel·lulars facultatius que no produeixen càpsules o espores. El creixement de Brucella es produeix en un rang de temperatura entre 20°C i 40°C, amb una temperatura òptima de 34°C, i en un rang de pH entre 6,6 i 7,4. L’activitat d’aigua (aw) òptima per… veure detalls
Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són… veure detalls
Clostridium botulinum és un bacil anaerobi grampositiu que forma espores altament resistents i produeix una neurotoxina extremadament potent. C. botulinum es troba àmpliament distribuït a la naturalesa, inclosos sòls, aigües estancades, vegetals en descomposició, així com en el tracte intestinal de mamífers, crancs i mol·luscs bivalves. La temperatura òptima per al seu creixement es troba… veure detalls
Cronobacter sakazakii és un bacteri gramnegatiu, mòbil, no formador d’espores, anaerobi facultatiu, de forma bacil·lar, oxidasanegativa i catalasapositiva. Per la seva capacitat per formar biofilms i la seva resistència a la dessecació, es pot trobar àmpliament en sòls, aigües, vegetals i animals, amb potencialitat per créixer en un ampli rang de temperatures (6 °C –… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, en forma de bacil que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són enterovirulentes i poden causar malalties diarreiques greus en humans. Actualment, hi ha sis… veure detalls
Són bacteris Gram negatius, tipus enterobacteria. Habiten normalment l’intestí prim de l’home i dels animals. El grup de Escherichia coli verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’E. coli productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per Shigella dysenteriae tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC… veure detalls
Listeria monocytogenes és un bacil curt, grampositiu, no esporulat i mòbil gràcies a la presència de flagels. Les seves condicions òptimes de creixement es troben entre temperatures de 30 °C a 37 °C però, sorprenentment, es pot multiplicar en un ampli rang de temperatures que va des de -2 °C fins a 45 °C, la qual… veure detalls
El gènere Mycobacterium spp. està compost per bacils llargs de 3 μm a 5 μm de longitud, d’aspecte corb, immòbils, no esporulats, amb abundants grànuls citoplasmàtics i acidoresistents. Mycobacterium spp. té com a reservori a humans i animals. Entre les espècies d’aquest gènere es troben Mycobacterium tuberculosis, i Mycobacterium bovis, que provoquen tuberculosi en humans, i Mycobacterium avium que… veure detalls
El gènere Norovirus pertany a la família Caliciviridae, formada per petits virus d’estructura rodona amb un ARN monocatenari. Els norovirus es divideixen actualment en deu genogrups (G), de GI a GX, que comprenen 9, 26, 3, 2, 2, 2, 1, 1 i 1 subgrups (de vegades anomenats genotips). Actualment, només s’han identificat GI, GII i… veure detalls
La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls
Shigella és un gènere format per bacteris bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores que pertanyen a la família Enterobacteriaceae. Les espècies de Shigella són quatre, Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques produeixen la toxina Shiga, causant… veure detalls
Staphylococcus aureus, l’espècie tipus del gènere Staphylococcus, de vegades anomenat estafilococ daurat, és un bacteri tipus coc, grampositiu, immòbil, anaerobi facultatiu, i és catalasa i coagulasa positiu. S. aureus té la capacitat de produir toxines estafilocòcciques (SE), que són responsables de toxiinfeccions alimentàries. S. aureus està àmpliament distribuït al medi ambient i també es troba… veure detalls
El gènere Trichinella és un paràsit circular que pertany a la classe Nematoda, també coneguts com a cucs rodons, i diverses espècies d’aquest gènere són els agents causants de la triquinel·losi (o triquinosi). Els mamífers són els hostes més importants per a Trichinella. Les larves d’aquest paràsit s’enquisten al teixit muscular i es localitzen fonamentalment… veure detalls
Els bacteris del gènere Vibrio spp. són bacils gramnegatius, anaerobis facultatius que presenten mobilitat gràcies a la presència de flagels. Són bacteris aquàtics ubics presents en aigües temperades costaneres amb una salinitat baixa o mitjana. Es troben principalment en el tracte digestiu de diverses espècies de marisc, sobretot mol·luscs bivalves (ostres, cloïsses, musclos), però també… veure detalls
El virus de l’hepatitis A (VHA) pertany al grup dels enterovirus, de la família Picornaviridae, i és un virus sense embolcall amb un genoma d’RNA. Existeixen sis genotips (I-VI) del virus de l’hepatitis A. Els genotips I, II i III contenen soques associades a la infecció en humans. El VHA és molt resistent i es… veure detalls
El virus de l’hepatitis E (VHE) és un virus RNA sense embolcall amb una càpsida icosaèdrica de 27 a 34 nm de diàmetre, que representa el prototip del gènere Hepevirus dins de la família Hepeviridae. El VHE té una diversitat genètica considerable. Se n’han identificat set genotips en total. Els genotips 1 i 2 només… veure detalls
Yersinia enterocolitica és un bacteri gramnegatiu de la família Enterobacteriaceae, anaerobi facultatiu i no esporulat. Pot multiplicar-se en un rang de temperatures que va des dels 0 °C fins als 45 °C, amb un rang òptim de creixement situat entre els 25 °C i els 29 °C. Pot tolerar un rang de pH que va des de 4 fins a… veure detalls
La 2-isopropiltioxantona (ITX) és un component que s’utilitza com a fotoiniciador en l’ús de certes tintes d’impressió en materials d’embalatge d’aliments envasats. L’any 2003 es va detectar a Itàlia llet infantil contaminada amb ITX, que s’havia utilitzat prèviament per al marcatge dels envasos tetrabrik. En aquest cas, el procés de marcatge utilitzava bobines que per… veure detalls
L’acrilamida és una substància química utilitzada per a diverses aplicacions industrials, entre d’altres, l’elaboració de materials plàstics en contacte amb els aliments. La poliacrilamida s’utilitza per tractar aigües potables i aigües residuals, i també per fer adhesius, paper i cosmètics. En els aliments, l’acrilamida està present com a resultat d’una reacció induïda per la calor… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient com a resultat de l’activitat antropogènica, com la indústria minera i la producció d’energies fòssils. L’arsènic es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre, o… veure detalls
Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la… veure detalls
Les biotoxines marines són compostos tòxics produïts per algunes espècies de microalgues, principalment del grup de les diatomees i els dinoflagel·lats que s’acumulen en els mol·luscs bivalves, crustacis, gasteròpodes i peixos. Els dinoflagel·lats són responsables de la producció de la majoria d’aquestes toxines, encara que només unes poques dotzenes d’espècies dels milers de dinoflagel·lats identificats… veure detalls
El Bisfenol A (BPA) o 2,2-bis (4-hidroxifenil) propà és un compost orgànic utilitzat com a producte químic industrial per a la fabricació de plàstics de policarbonat i resines epoxi. Els plàstics de policarbonat s’usen àmpliament per a l’envasament d’aliments i begudes, mentre que les resines s’utilitzen com a revestiments de protecció en productes metàl·lics com… veure detalls
El cadmi és un metall pesant que es troba a l’ambient provinent de fonts naturals (com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques) i fonts antropogèniques (com la indústria i l’agricultura). Normalment, es genera com a subproducte durant els processos d’extracció de metalls com el zinc, el plom o el coure. El cadmi té… veure detalls
Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica…. veure detalls
Els compostos perfluorats (PFA) constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, en la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctil (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) i les seves sals, ja que són els PFA que presenten concentracions més elevades en aliments i en els éssers humans. Aquests compostos es caracteritzen per la seva persistència en… veure detalls
El deoxinivalenol (DON), també conegut com a “vomitoxina”, és una micotoxina que s’engloba dins dels tricotecens, caracteritzats per ser toxines no estrogèniques. El DON és produït, principalment, per Fusarium graminearums, Fusarium culmorum i altres espècies del gènere Fusarium, que es troben de manera natural en cereals de tot el món, especialment el blat i el blat… veure detalls
El terme dioxines inclou un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Les dioxines són compostos tricíclics clorats que abasten un grup de 75 dibenzodioxines (PCDD) i 135 dibenzofurans policlorats (PCDF). D’aquest conjunt de… veure detalls
L’estany és un metall que es caracteritza per ser tou, flexible i resistent a la corrosió que es troba al medi natural tant en formes orgàniques com inorgàniques. Les formes inorgàniques d’estany s’utilitzen habitualment com a recobriment protector en llaunes i altres objectes metàl·lics. Els compostos d’estany orgànic (CEO) han estat emprats durant anys com… veure detalls
Les fumonisines són micotoxines, productes del metabolisme secundari d’alguns fongs, produïdes per Fusarium verticillioides, Fusarium proliferatum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment en el panís (blat de moro). Les fumonisines són compostos polars molt estables que es classifiquen en cinc grups: A, B,… veure detalls
L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com a plaguicida i com a producte químic industrial des de l’any 1945. La seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades i el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara que es forma com a subproducte… veure detalls
Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup de més de 100 substàncies químiques formades per àtoms de carboni i hidrogen que contenen dos nuclis aromàtics o més. Aquestes substàncies es formen per la combustió incompleta de la matèria orgànica (com el carbó, petroli, gasolina i escombraries) i per tractaments culinaris (graella, barbacoa, etc.) a… veure detalls
La formació d’histamina en el peix (escombrotoxina) es produeix per l’acció de diferents microorganismes, entre els quals destaca Morganella morganii. Aquests bacteris utilitzen l’aminoàcid histidina present en el múscul del peix, transformant-lo en histamina. Per tant, l’acumulació es produeix quan el microorganisme està present i es donen les condicions de temps i temperatura suficients per s’acumuli… veure detalls
Les toxines PSP són un grup de 21 tetrahidropurines estretament relacionades. La més tòxica de les PSP és la saxitoxina (STX). Aquestes toxines són produïdes per algues i s’acumulen als mariscs quan són ingerides. Els dinoflagel·lats dels gèneres Alexandrium, Pyrodinium i Gymnodinium de zones de clima tropical o temperat són els principals responsables de la… veure detalls
Totes les substàncies farmacològicament actives, expressades en mg/kg o µg/kg sobre la base del pes en fresc, ja siguin substàncies actives, excipients o productes de degradació, i els seus metabòlits que romanguin en els aliments obtinguts a partir d’animals (ref.1). Qualsevol substància farmacològicament activa destinada a utilitzar-se en la Unió Europea en medicaments veterinaris que… veure detalls
La melamina (2,4,6-triamino-1,3,5-triazina) és un compost químic principalment provinent de la producció de resines utilitzades per fabricar laminats, plàstics i recobriments emprats en materials en contacte amb els aliments. També s’ha utilitzat per a la fabricació de materials retardants de flama. A més, és un metabòlit de la ciromazina, un medicament veterinari i pesticida. També… veure detalls
El mercuri és un metall ubic, present al planeta en diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques i mercuri orgànic, cada una de les quals té una determinada toxo-cinètica i uns determinats efectes sobre la salut. Aproximadament un terç del mercuri alliberat al medi ambient té un origen natural, per erosió de roques que en… veure detalls
Les micotoxines són compostos químics del metabolisme secundari d’alguns fongs, principalment dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium, després d’un temps de creixement actiu o com a resposta a condicions d’estrès. Les micotoxines es poden classificar per la seva estructura química i origen biològic en policetoàcids, terpens, ciclopèptids i metabòlits nitrogenats. Des d’un punt de… veure detalls
El nitrat és un compost relativament poc tòxic que ocorre de forma natural com a part del cicle del nitrogen. No obstant això, es considera que els seus metabòlits i productes de reacció, com ara el nitrit, l’òxid nítric i els compostos N-nitrosos, produeixen efectes adversos sobre la salut, com la metahemoglobinèmia i efectes sobre… veure detalls
Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els… veure detalls
La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per Penicillium i Aspergillus. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO2 i O2 de l’aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per P. expansumsón: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17 °C en poma. No… veure detalls
El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a… veure detalls
Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).
La SEM és un metabòlit conegut de la nitrofurazona i s’usa com un indicador de l’ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d’origen animal. La SEM també s’ha detectat en els productes derivats d’algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carregenans, utilitzats àmpliament com additius alimentaris. La SEM és un metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu… veure detalls
La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves… veure detalls
